Plantae, recull de fitocontes
Plantae, recull de fitocontes
Un aspecte cabdal, almenys en el meu plantejament narratiu, és la base de les històries. El temps, els escenaris i els mons per on llisquen els relats, som com rius que menen a un únic oceà: l’oceà de la imaginació.
Escrit per Jaume García
SINOPSI
Benvolguts/des.
Us vull fer una petita presentació del compendi de contes “Plantae” del qual en soc l’autor.
L’estructura del conjunt de contes, 27 en total, podríem comparar-la a una vella alzina de branques recaragolades i en tots els contes trobarem un fil conductor d’una o diverses referències al món de les plantes.
Una referència gradual, però. Des de la presència supeditada a l’acció de l’home, com el simple fet d’anar a prendre un cafè o una infusió, o en forma de receptes d’usos de les herbes, extretes de manuals de fitoteràpies d’arreu el món, fins a un gir de narrador. Les plantes comencen a agafar protagonisme i ens amplien el punt de vista: el seu.
No hi ha una decantació clara per a cap gènere literari, com podria ser els relats de ciència-ficció. En tot cas, sí que es pot notar una fina capa de temàtica fantàstica.
Alguns contes mantenen relacions argumentals entre ells. Comparteixen o ens parlen de personatges que ja han sortit en d’altres. Diferents punts de vista; ampliació d’una informació que apareix en una altra història; canvi de context i/o una situació diferent. No tots, però.
Un altre aspecte cabdal, almenys en el meu plantejament narratiu, és la base de les històries. El temps, els escenaris i els mons per on llisquen els relats, som com rius que menen a un únic oceà: l’oceà de la imaginació.
Per acabar, esmentar els gestos de complicitat meta literaris. Des de les referències a obres clàssiques —Txékhov, Tolstoi, Orson Wells, les més explícites—; fins al personatge d’un conte obsessionat a desemmascarar a l’impostor doctor Watson, que, paradoxalment, es diu igual que l’autor del recull de contes.
Moltes gràcies,
Mida: 15 x 21 cm.
Núm. pàgines: 130
Paper Coberta: Estucat mat
Enquadernació: Rústica fresada
BIOGRAFIA
Vaig néixer a Barcelona un estiu de l’any 1956. En una època en la qual es podia treballar a catorze anys, vaig entrar a Banca Catalana, a la banca que deien abans.
L’horari bancari de llavors, de vuit a tres, em va permetre acabar el batxillerat superior i la carrera de Psicologia Clínica a les tardes. Els dos vessants laborals que m’han acompanyat fins que em vaig jubilar no fa pas gaire.
L’interès per escriure ficció em va venir a l’edat de cinquanta-vuit anys. Un estiu vaig fer un curset d’iniciació a la Narrativa i vaig descobrir que m’interessava força. A la tardor següent ja estava matriculat a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
El resultat han estat dos projectes finalitzats els anys 2020/2021. Un és una novel·la en castellà, La Hélice seccionada, i l’altre un recull de contes en català titulat Plantae.
La flama de l’escriptura va venir ja maduret, podrien dir que soc un escriptor novell i sènior alhora, això si, amb ganes de continuar encetant nous projectes.
I ara espero que els meus dos fills literaris s’emancipin d’una vegada, que marxin de la carpeta de projectes de l’ordinador cap a una nova casa, sigui una prestatgeria d’una llibreria, sigui ocupant un lloc en una biblioteca particular.
MOTIVACIONS
Vaig començar a escriure Plantae com exercicis per la classe de Conte dins de l’itinerari de narrativa. Però, de seguida em vaig adonar que podria formar, un cop finalitzat, el recull de relats que a mi em faria el pes si el trobés a una llibreria.
Volia que, tot i que cada història fos independent, es pogués establir una relació entre elles que provoqués en el lector les ganes de saber-ne més, de no quedar-se en el final i dir: «m'ha agradat —o no—, passo a la següent».
El món vegetal, proper i desconegut alhora, n’era una bona argamassa per construir l’edifici del compendi de relats, però li calia alguna cosa més, allò que li donés substància, com els ossos al brou.
Penso que aquestes interrelacions entre històries i la diversitat d'aquestes, formen un bon coixí perquè ningú no s'avorreixi i tanqui el llibre a les primeres pàgines. Crec que tothom, almenys, llegirà fins al final.
Que agradi o no, és una cosa en la qual jo no puc fer res. Depèn de cadascú i és molt respectable.
Per què algú ha de comprar el meu llibre?
La resposta fàcil és perquè s’ho passarà bé llegint-lo. No obstant això, penso que hi ha d’altres raons per les quals paga la pena l'esforç per comprar un llibre.
I una raó potent és donar suport a l’autor novell pel seu esforç i dedicació. Un llibre no s’escriu en un parell de mesos, li cal temps i no hi ha millor recompensa per l’autor que veure d’altres persones com aposten per ell, que els diners són diners, sí, però que comprant un llibre esdevenen alguna cosa més que la simple valoració monetària.
I amb aquest sistema de finançament col·lectiu trobo que és una plataforma potent per arribar a tothom.