La vida i els seus albirs
La vida i els seus albirs
No et capfiquis en fer el cim. El cim ets tu..
Escrit per Anna Martínez Ranís
SINOPSI
-El
llibre està dividit en quatre parts, quatre vides, quatre maneres de
fer i sentir. L’empremta dels vincles familiars donen forma a l’evolució
personal de les quatre protagonistes.
-La Natura està interrelacionada amb cadascuna des del principi.
-Els seus tempos: Primavera, Estiu, Tardor i Hivern van lligats a la cronologia de cada vida.
-La simbologia astrològica, molt breument, també està representada com a eina de treball personal.
Mida: 15 x 21 cm.
Núm. pàgines: 140
Paper Coberta: Plastificat mat
Enquadernació: Rústica fresada
BIOGRAFIA
La
meva biografia, per edat i pel meu caràcter creatiu, és llarga i
apassionada. Segueixo tenint el privilegi de gaudir de cada una de les
experiències en les quals m’endinso amb la mateixa intensitat que quan
tenia 20 anys. Per a mi, l’edat no és més que un qualificatiu que ens
ordena. Crec, i així ho penso: “fer-se gran” no ens hauria de marcar per
fer o deixar de fer allò que ens segueix il·lusionant. La vida és
llarga i com més anys la vivim més aprenem del que ella ens ensenya si
estem atents. La vida, en ella mateixa, ens fa “savis”, si deixem que
ens acompanyi conscientment. Fer anys també diria que és assolir etapes.
Cadascuna d’elles et fa la solera per la següent. L’adolescència et
forma el caràcter i l’intel·lecte. Et permet trobar-te i experimentar.
Jo vaig triar l’art i l’exercici docent. Vaig ser molt feliç, cada
alumne em va ensenyar un món diferent, el seu. El matrimoni i la
maternitat omplen l’etapa de la maduresa que, juntes, amb la professió
triada, t’ensenyen a trobar-ne l’equilibri personal. Els dos han d’anar
compassats, s’han de complementar per gaudir-ne. Jo ho vaig poder fer.
La maduresa, és una etapa llarga que s’apropia de la totalitat del
“teu temps”, sumes anys i experiència que, juntes, et fan créixer amb
tots els sentits de la vida. La vida que fins aleshores ha estat com
una muntanya russa, de cop, i quasi sense adonar-te’n, et dona la
calma. Una etapa no menys important: La jubilació. “T’has fet gran” i
tanques la porta del no tenir temps per “a mi ” per obrir-ne la de
“tenir tot el temps del món”. Jo l’anomeno temps “d’oportunitat i
serenor”. Pot ser un repte si no la comprens. Si l’assoleixes
serenament i sense cap pressa ni finalitat veuràs les oportunitats que
et regala. Jo, vivint-la amb sintonia amb mi mateixa, en cada dia hi
veig un descobriment. Miro el món des de la globalitat descartant les
futileses i els prejudicis de la joventut, així el comprenc i
l’accepto. Compleixo anys amb plenitud, fent tot el que fins ara no
havia pogut fer: l’estudi de la filosofia, la lectura, el cant coral, el
piano, la natació, el voluntariat... Tot plegat és un privilegi.
L’escriptura i la poesia són una més de les moltes oportunitats que em
permet la jubilació. Sempre m’havien agradat. Les he descobert de ple en
jubilar-me i m’omplen totalment. Amb l’escriptura he establert un
diàleg intern amb mi mateixa, destapant parts de mi adormides. He trobat
facetes que em desconeixia i que he pogut compartir amb el lector. Ho
vaig experimentar fa dos anys quan vaig presentar el meu primer llibre:
“Cartes des de la Serenor”. Segueixo caminant i deixant fluir amb
il·lusió el que la vida em depari...
MOTIVACIONS
La motivació, si un vol, la troba en les coses més insignificants. No cal fer grans batalles per obtenir mèrits. Jo soc partidària de gaudir del moment com si fos una oportunitat única. Sempre dic que la felicitat no tan sols es troba en el resultat, es troba en el trajecte, en el fer. La intensitat que un hi posa, al marge del grau d’importància que pugui tenir, emmarca l’objectiu. En “el món de les petites coses” hi segueixo trobant un cabal de continguts.
PERQUÈ ALGÚ HAURIA DE COMPRAR EL LLIBRE
Perquè està basat en la vida mateixa i les respostes que cada ser hi troba. Està clar que no és un “best seller”, però de ben segur és un relat constructor. Constructor de vida, perquè fa el trajecte evolutiu al ritme de la Natura permetent al lector descobrir la interrelació entre “l’Home i la Natura”. Cal preguntar-se a l’hora de llegir-lo: què hi ha més important i meravellós que la vida de l’ésser i la seva evolució individual? Trobar respostes ha estat un dels objectius principals del llibre.
Malgrat que l’autora no pretén alliçonar amb el contingut sí que vol captar-ne la reflexió del lector. Primer, la “casualitat” es transforma en “causalitat”, donar sentit a “res passa perquè si”. Segon, l’actitud com a base transformadora. I en tercer lloc que la caiguda sigui l’oportunitat d’aprenentatge de creixement personal.
Cada història ens presenta el que podria ser exemple d’una vivència pròpia on l’autora va desfent els estereotips. Malgrat tot, ella no busca la confrontació, sinó la reflexió d’alguns.
En el llibre, la connexió vida-univers és una constant. El lloc i la data exacta de naixement de les protagonistes, situats en les coordenades planetàries, és on elles hi trobaran la seva identitat. Desfer el mite de llibertat és un altre dels objectius del llibre; en contraposició a trobar valor en els “albirs” d’on pren el títol. Els somnis onírics innats en la darrera protagonista argumenten les prediccions esotèriques que ella fa del futur del Planeta.
El terme “despertar” o “despertar consciència” és l’eix central del llibre. La vida rau en el punt del despertar conscient. És on tot comença, es mou i es transforma...