ELS ESTILS DEL JAZZ I, el Jazz Clàssic

SINOPSI

Aquest llibre està adreçat a qualsevol afeccionat al Jazz, que vol saber-ne una mica d’aquest estil musical i estar assabentat dels estils que escolta, aprenent a diferenciar-los i a gaudir millor del Jazz, aquest gran desconegut dels afeccionats de la música en general, i que ens porta moltes satisfaccions musicals, en el moment que sabem que estem escoltant.
És un recorregut al llarg del temps dels diferents estils del Jazz Clàssic partint de la música de les plantacions del Sud dels Estats Units d’Amèrica, a on han sorgit, i que per evolució artística han desembocat al Swing (no és el mateix Swing que swing, veure el llibre) de les grans orquestres com la de Benny Goodman. Glen Miller o Duke Ellington.

UN PETIT TASTET DE QUÈ HI TROBAREU...

Quan algú em pregunta, “què és el Jazz?”, sempre faig el mateix, cerco el tema WEST END BLUES  interpretat per Louis Armstrong, els faig escoltar els primers 8 compassos, la introducció de la trompeta (fig.1) i els dic; “això és el Jazz”.

Si difícil és definir què és el Jazz, sembla més difícil intentar acotar els seus diferents estils. És com voler agafar el mar amb un cistell. Ara bé, creiem que intentar definir quins són i com són els diferents estils que hi ha dins de la música de Jazz, pot ser de gran ajut pels vells i els nous afeccionats a aquest gènere, com també pels estudiants o estudiosos del Jazz. Partim de la base que no creiem, i n’estem totalment convençuts, que no hi ha ni tant sols un sol músic, i ja no diguem cap grup, combo o orquestra de jazz, que interpreti la seva música d’una forma pura i absolutament aïllada dins d’un estil determinat sense cap influència de cap altre estil, gènere o músic.

Però què és el Jazz i el swing? Nosaltres no podem ni volem ser més papistes que el Papa. Tots admetem que Louis Armstrong ha estat el millor intèrpret de Jazz de tots els temps, amb més sentit del swing i de la improvisació que tots plegats. Doncs bé, quan li preguntaren un cop, què és el Jazz, contestà: “És la meva idea de què cal que sigui una melodia”. Perfecte. Segons Ella Fitgerald el swing és: “… doncs … eh … swing és … bé, … una ho sent … ah … ah … no ho sé …, és simplement swing!”. Més clar, l'aigua. Potser el qui més s'apropa a què és el swing és la definició que ens fa el pianista català, Tete Montoliu: “La truita de patates és bona quan és una mica crua per dins, però no massa, un xic líquida, aquesta mica de suquet és el swing”. Fins i tot definicions culinàries.

Mida: 15 x 21 cm.

Núm. pàgines: 200

Paper Coberta: Estucat mat

Enquadernació: rústica fresada

 

BIOGRAFIA

Vaig néixer ja fa molts anys, a mitjan del segle XX (un 12 de juny de 1950, per tres dies no neixo al dia del mig del mes, del mes del mig de l’any, de l’any del mig del segle) en un barri obrer de Barcelona, barri que ha donat alguns cantaires de renom, en Sisa i en Joan Manuel Serrat, serà el barri?, o serà la gent del barri?, qui ho sap.
Quan vaig créixer una mica, els vuit anys, em varen fer escolta, moviment que hi estigué fins als 20 anys. Entremig d’aquests anys, una colla d’amics, vàrem impulsar un agrupament amb nois del barri, fou l’Agrupament Escolta Rabindranath Tagore, un dels primers agrupaments escoltes mixtes, de Barcelona, i colla d’amics que encara ens trobem de tant en tant, després de més de cinquanta anys.
Però calia fer quelcom més, i a la Universitat de Barcelona a estudiar toca, la llicenciatura de Biologia, per a dedicar-me posteriorment a l’ensenyament i a la recerca. En aquests anys vaig fer un màster de Genètica de l’Evolució,  i fins que em varen jubilar. Ah, i per no parar aleshores em matriculo a la Universitat Autònoma de Barcelona per a fer al 3r cicle (màsters i doctorats) de Didàctica de les Ciències obtenint el grau corresponent.
Però sembla que no n’hi havia prou, l’any 2004 la meva esposa Antònia i jo, vàrem obtenir el grau més important de tots, el grau d’avis, doncs naixen els dos nets grans la Míriam i l’Àngel, i fins ara malcriant nets (de moment 6), escrivint i preparant xerrades.

 

MOTIVACIONS

Quan era un nano, 6-7 anys, i quan tornava de l’escola cap a casa, en el barri de la França, dins del Poble Sec de Barcelona, passava per davant d’un gran pati, adaptat per a ball, els dissabtes i diumenges, i a aquella hora del migdia sempre hi estava assajant l’orquestra de Lluís Rovira, jo no ho sabia el que era, però aquella orquestra tenia un swing impressionant, que em feia bellu-gar tot el cos.
Anys més tard, a l’adolescència, vaig tenir la sort de poder accedir al Jamboree i a La Cova del Drac (dos llocs per escoltar Jazz). Era menor d’edat, però, tot i això ja feia molt “bulto” per a semblar més gran, passant desapercebut. També vaig formar part d’un grup de blues, tocant l’harmònica (l’orgue dels pobres). Aquesta afició al Jazz va anar creixent amb els anys. Ara toco, o ho intento, tocar el clarinet i els saxos.
Durant els meus anys de professor de secundària vaig tenir la sort de poder transmetre aquesta afecció a la música de Jazz, als meus alumnes, mitjançant dos crèdits variables (CV) d’Història del Jazz, crèdits escrits i dipositats aleshores a l’ICE de la Universitat de Barcelona, i actualment estic fent xerrades sobre autors d’estàndards i d’intèrprets de Jazz.
Ara bé, al llarg de la meva trajectòria de difusió del Jazz, he observat una gran confusió que hi ha dels diferents estils dins d’aquest gènere, dient per endavant que cap músic interpreta en un estil pur, doncs sempre assumeix influències d’aquí i d’allà.
Això em va dur a investigar que són i com són els diferents estils del Jazz, des del seu naixement, allà a les darreries del segle XIX, intentant aïllar el que és un estil i el n’és un altra, escoltant molts i molts discos, anant a molts i molts concerts, quasi sempre acompanyat per la meva dona Antònia i/o l’amic Esteve, llegint crítiques, opinions i llibres, treball que es veu reflectit en aquest llibre, on intento esbrinar i separar els diferents estils de l’època clàssica del Jazz.      
Per a mi la més gran satisfacció que podré tenir, al veure publicat aquest llibre, és que qui el llegeix-hi  pugui gaudir en tota llur plenitud la música de Jazz quan l’escolti, sabent el com i el per què els diferents estils són tan diferents i a la vegada tan semblants.

ALS FUTURS COMPRADORS DEL LLIBRE

Aquest llibre està adreçat a tots els afeccionats al Jazz, sobretot a aquell afeccionat a la música que vol saber que està escoltant, quan escolta Jazz i entendre per què sona d’una forma i no d’una altra, per què es fan uns solos o no es fan, per què té aquest do meravellós de fer-nos be-llugar el cos i posar-nos a ballar, per què... en definitiva, per a intentar resoldre aquests “per-quès” que se’ns planteja en escoltar Jazz.