De l’autocràcia a la democràcia. Jaume Balmes i Alexis de Tocqueville (1800/1850)
De l’autocràcia a la democràcia. Jaume Balmes i Alexis de Tocqueville (1800/1850)
Conèixer d’on venim ens ajuda a entendre on som. Conèixer el nostre passat ens fa conscients que hi ha moltes maneres de veure les coses i que acceptar-ho ens ajuda a ser més feliços.
Escrit per Josep Font Purtí
SINOPSI
Com diu el seu títol, aquest llibre és una descripció d’un trànsit, que en alguns aspectes encara estem immensos, entre un règim autocràtic, una monarquia absolutista, a un de democràtic. Una descripció limitada en el temps del 1800 al 1850 i a la visió de dos autors, Jaume Balmes i Alexis de Tocqueville. Tots dos són contraris al nou règim liberal que comença a caminar en aquests temps, però, al mateix temps, tots dos són conscients que els canvis són inevitables i, per tant, cal adaptar-s’hi. Un, Jaume Balmes, ho fa des de la perspectiva religiosa -era sacerdot- i l’altre, Alexis de Tocequille, ho fa des de la perspectiva social -era aristòcrata. El llibre contextualitza el pensament dels dos autors amb una descripció dels fets històrics que varen viure i del context filosòfic en què es movien.
El llibre vol ser una descripció d’aquest trànsit, de l’autocràcia a la democràcia, però al mateix temps és una introducció a un procés igual o fins i tot més important que aquest trànsit. Una introducció a la conformació de l’Estat tal com l’entenem avui en dos països, Espanya i França, un procés de conformació de l’Estat que, en el cas espanyol, hi ha qui opina que ha estat un procés fracassat.
Mida: 15 x 21 cm.
Núm. pàgines: 260
Paper Coberta: Plastificat mat
Enquadernació: Rústica fresada
BIOGRAFIA
Josep Maria Font Purtí va néixer a Vic el 1958. Una vegada acabats els estudis de batxillerat al col·legi Sant Miquel de Vic, em vaig llicenciar en Filosofia. Després d’exercir com a professor d’Ètica i Filosofia em vaig incorporar a l’empresa familiar desenvolupant el càrrec de direcció durant més de trenta anys. Per aquest motiu vaig realitzar estudis de direcció d’empresa i màrqueting. Al mateix temps vaig portar a terme una trajectòria dins la política municipal de la meva ciutat. Vaig ser regidor de l’Ajuntament de Vic durant setze anys, conseller comarcal d’Osona i membre del Pla Estratègic Osona XXI, entre d’altres càrrecs vinculats al municipi. En un aspecte més acadèmic, l’any 2007 vaig pronunciar la Conferència Balmesiana, un acte acadèmic que celebra l’Ajuntament de Vic en commemoració de la mort del pensador vigatà. Actualment estic prejubilat de totes aquestes tasques, cosa que em permet retornar als meus orígens acadèmics amb l’estudi de la història, la sociologia, la filosofia, el pensament polític, etc.
MOTIVACIONS
El meu interès per la història, la sociologia, la filosofia, l’art, el pensament i l’acció política dels segles XIX i XX m’ha motivat escriure aquest llibre. El perquè d’aquests dos autors és la seva contemporaneïtat: varen viure pràcticament durant els mateixos anys i varen tenir una vinculació amb el pensament i l’acció política molt diferent, però, al mateix temps, amb una actitud semblant, la independència. Tenien una visió autònoma del que estaven vivint, algunes vegades a contracorrent del pensament majoritari dins dels seus àmbits ideològics.
En el cas de Jaume Balmes, com comento a la introducció del llibre, hi ha una motivació de tipus personal ja que és nascut a Vic, la mateixa ciutat on he nascut jo, i és un personatge present en la vida de qualsevol vigatà, cosa que en el seu moment va despertar el meu interès per conèixer més i millor la seva vida i obra.
PER QUÈ ALGÙ HAURIA DE COMPRAR EL MEU LLIBRE?
Conèixer d’on venim sempre ens ajuda a entendre on som. Conèixer el context del que ens ha precedit en el temps, però que tampoc està molt llunyà, ens fa veure que moltes de les coses que es comenten al llibre encara avui les estem vivint. Crec que el llibre està escrit per a tothom; no és un llibre únicament per especialistes. Proposo aquesta lectura fàcil que ens permet conèixer-nos millor i veure que moltes de les situacions que vivim avui no són noves, sinó que venen de lluny i això porta a preguntar-nos per la capacitat de la persona humana per resoldre problemes o, com a mínim, adoptar actituds, acceptant les nostres limitacions, que ens facin més tolerants.