Com una poma
Com una poma
Escriure desfà nusos i taps, elimina toxines i dibuixa camins de vida
Escrit per Maite Arqué Bertran
SINOPSI
Com una poma és la primera descripció que Teresa Bertran va escoltar sobre mi del metge que la va assistir al part en referir-se al meu aspecte saludable. No es cansava de recordar-me quan complia anys: “ets com una poma”. La meva mare és la protagonista principal d’aquesta construcció biogràfica que explica com va anar evolucionant com a artista des de molt jove i com va rebre de la seva professionalització una recompensa econòmica, cosa no gaire freqüent per una dona nascuda en el primer quart del segle passat i no vinculada precisament a una família benestant de tradició intel·lectual o artística. La Teresa va fer el seu darrer dibuix a les portes de la mort. Aquest dibuix l’havia anat repetint feia un munt de temps com si esperés que un dia vindria una papallona a emportar-se una nena de la Terra i emprendrien un viatge juntes. Des del seu traspàs, la família ens vam trobar amb un llegat artístic prou considerable del qual no ens hem pogut desempallegar perquè té un valor de conservació per a algun arxiu històric del barri de Gràcia de Barcelona o fins i tot a un arxiu general com l’Arxiu Nacional de Catalunya. La biografia ha sigut el meu projecte de treball del curs Escriptura Creativa dirigit per Raquel Picolo entre l’octubre de 2020 i la primavera de 2021, temps de confinament durant el qual vaig aprofitar per endreçar el seu material i elaborar un relat condicionat a una cronologia que marca unes etapes en la vida privada i professional de la Teresa. Al mateix temps jo em converteixo en una segona veu narrativa que es va interposant en la cronologia de forma sincrònica. És pretén posar en relleu el treball d'una artista prou coneguda en certs ambients del barri de Gràcia i de Sarrià. La veu com a filla em permet explicar els vincles amb la meva mare alhora que sota el gran paraigua de l’artista m’abandono a confessar les limitacions físiques que el virus de la poliomielitis infantil em va deixar com a seqüeles i l’efecte terapèutic que això ha tingut a l’exposar-ho a la llum. “La veu gruixuda” com a mare i “la veu prima” com a filla es van entrellaçant com si fos difícil separar-les. L’acompanyament del llenguatge iconogràfic quasi del tot inèdit irromp per mostrar com s’expressa l’artista en esbossos, dibuixos, pintures sobre tela, a l’oli, al guaix, en obra tèxtil serigrafiada o manufactura de complements per vestir o nines fetes de drap. Aporten al text informació visual de manera que l’espectador/lector pot anar prenent notes del seu estil, les seves creacions.
Mida: 15 x 21 cm.
Núm. pàgines: 100
Paper Coberta: Plastificat mat
Enquadernació: Rústica fresada
BIOGRAFIA
Maite Arqué i Bertran (Barcelona, 1955), neix al barri de Gràcia. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Geografia) per la UAB. Doctorada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la UB amb una tesi doctoral sobre La imatge visual en la Didàctica de les Ciències Socials (2004). Du a terme tasques docents, d’investigació i de gestió en el Departament de Didàctica de les Ciències Socials de l’Escola Universitària Formació Professorat de la UB, avui Facultat d’Educació. Publicacions: Diccionari Barcanova de Geografia de Catalunya (1993), Ed. Barcanova. Barcelona; La Infància al món: treballadors de deu anys (1993), Intermón-Ediciones Octaedro. Barcelona; Nord-Sud: “Participar per canviar el món (1995). Intermón-Ediciones Octaedro. Barcelona. Comerç Just, una opció de consum, una opció de justícia (1996). Intermón-Ediciones Octaedro. Barcelona. Articles: Revista Escola Catalana (1996): La fotografia de paisatge. Barcelona. Actas de las Primeras Jornadas Imagen, Cultura y Tecnologia, Madrid (2002): Las fuentes documentales fotográficas en la Didáctica de las Ciencias Sociales. Ponent de la taula de presentació del llibre: Teresa Bertran o l’alegria de dibuixar (Teatre Almeria, 2013), editorial Témenos. Comissària de l’exposició: Teresa Bertran com a casa (març-maig 2015). Biblioteca Jaume Fuster, barri de Gràcia. Barcelona. Participa en diversos cursos de lectura: a la Biblioteca Vilassar de Mar dirigit per Raquel Picolo (2016); al Club de lectura de la biblioteca Laie dirigit per Maite Lafontana (2019). Curs d'escriptura creativa dirigit per Raquel Picolo (2020-2021).
MOTIVACIONS
Entre les motivacions inicials i explícites hi ha la de crear un relat biogràfic -inexistent- de la Teresa, fent especial èmfasi a dos esdeveniments únics que van permetre contactar l’artista amb el gran públic i en certa manera gaudir d'un homenatge a la seva figura. El primer, la compilació i edició en forma de llibre feta per Santi Pau, on a banda del text del propi autor hi apareixen desenes d’esbossos -obra menor- realitzats per la Teresa, i la presentació d’aquest llibre "Teresa Bertran o l'alegria de dibuixar" a la sala de l’Almeria Teatre de Gràcia en presència i parlaments de destacades figures del món de la cultura en aquell moment a Barcelona (2013). El segon, a conseqüència del primer, va ser l’exposició de l’obra major de la Teresa a la Biblioteca Jaume Fuster “Teresa Bertran com a casa”, quan l’artista feia dos mesos que havia mort.
PER QUÈ ALGÙ HAURIA DE COMPRAR EL MEU LLIBRE?
El principal interès d’aquest llibre és el de fer-se una idea del valor artístic de Teresa Bertran i que es coneguin aspectes de la seva vida personal explicats com a filla. Que s’arribi a comprendre el perquè val la pena conservar el seu llegat atesa la seva imparable activitat creativa, i la seva capacitat per deixar-se influir per artistes diversos. Que els seus dibuixos, tant si són fruit de l’observació directa com de la imaginació, aborden escenes que denoten el seu amor per la natura, els paisatges, les flors, les plantes, les escenes de nens jugant, de músics tocant, escenes campestres que s’han convertit en participacions de casament, o felicitacions de Nadal, o fins i tot de partitura per a un grup coral, la coral Gracienca. És també d'interès apreciar l'admiració i respecte que una filla sent per la seva mare i de comprendre que en la roda de la vida la mare que cuida de la família després serà cuidada de forma particular per una filla que l’ha tingut al seu costat en moments molt durs i que se sent molt agraïda pel seu amor.